Friday 12 December 2014

VÍDEO CONFERÈNCIA

Oak House ha participat per segona vegada en la vídeo conferència que organitza EMBL ( European learning for the Life Sciences  ) 


“Why do we do what we do? Exploring the neural basis of emotions”. Presented by Dr. Cronelius Gross. 



En aquesta ocasió els alumnes de biologia de 2n batxillerat han convidat a participar d’ aquesta experiència als alumnes de primer de batxillerat que cursen Psicologia i als de primer curs d’ IB que cursen Psicology.
Tenir la possibilitat d’assistir a una conferència en temps real que s’està portant a terme a Heidelberg i compartir amb altres escoles l’experiència em sembla sensacional. Via Skape hem compartit les nostres preguntes amb aquells que hi participaven de forma presencial. Una vegada més hem pogut comprovar que la llengua de la ciència és l’anglès i els nostres alumnes estan molt ben preparats!
Especialment ha estat emocionant sentir les diverses referències que es feien a l´ il·lustríssim doctor Ramon i Cajal mentre el seu nét  s’asseia entre nosaltres. Quina satisfacció veure que el nostre país també ha fet  enormes i importants aportacions a la ciència!
Si voleu podeu veure la conferència de l’any passat en el link:
La d’aquest any la penjaren pròximament.


Gràcies al Departament d’ Informàtica que sempre està preparat per donar-me un cop de mà!

CENTRE D’ESTUDIS DEL MAR ( CSIC )

“Trobada entre David Tilman i estudiants de batxillerat de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya(XESC)”
Dijous 4 de desembre els alumnes de 2n batxillerat van convidar als alumnes de IB Biology i Environment manegement a assistir a la conferència del Dr. David Tilman, premi Ramon Margalef  2014. David Tilman és un prestigiós investigador que ha posat en relleu la importància de la biodiversitat per al manteniment d’ecosistemes estables i productius, la necessitat de protegir espècies en perill i ha aprofundit en sostenibilitat agrícola i producció de biocombustibles.
Recordo encara una vegada sortint de l’ Aula Magna de la Facultat de Biologia de Barcelona que una jove alumna va preguntar al Dr. Margalef:
I vostè que opina del reciclatge? Em va mirar un segon i sense pensar-ho gens em va respondre: el que hem de fer és no produir tants residus!- En aquell moment no era la resposta que esperava, però ara hi estic completament d’acord.



OLIMPIADES DE BIOLOGIA 2015

Felicitem també a Júlia Gasol de 2n batxillerat  ciències ! Ha passat la fase de selecció per participar a l’Olimpíada de Biologia. Molta sort!
Per a més informació:




CRAZY ABOUT BIOMEDICINE-2015

Felicitem a Sara Bardají de  1r de batxillerat ciències ! Ha aconseguit una plaça a Crazy about biomedicine. Hi havia només 25 places i una és per ella! Estic convençuda que sabrà aprofitar aquesta oportunitat única!
Per més informació sobre el programa entreu al web:




Monday 8 December 2014

Aterratge de Philae en el cometa


El 12 de novembre va passar un dels fets més importants en la història de l’astronomia. El robot Philae, va poder aterrar en el cometa  67P/Churyumov–Gerasimenko, desprès d’un viatge en la sonda espacial Rosetta de 10 anys.

El primer aterratge controlat en el nucli d’un cometa, la part sòlida, va ser un procés llarg en el que hi van haver molts problemes. Primerament s’havia de trobar un lloc d’aterratge. La superfície no era consistent, hi havia llocs semblant al gel, altres que eren com un tipus de grava i altres fetes de partícules molt fines. També hi havia moltes roques grans, fent que sigui un terreny molt irregular. Altrament, s’havia de fer el més ràpid possible per a que no estigui molt a prop del Sol ja que el coma del cometa, gasos que emet, s’expandirien cada vegada més, fent més difícil l’aterratge, pels forts vents que produeix.
Clica per fer més gran

La baixa gravetat del cometa feia que amb molt petita força, la sonda podia escapar del cometa i no tornar mai més. Per això, Philae tenia una arpons per clavar dins el sòl, un hèlix, y uns cargols a les tres cames muntades per aterrar.

Rosetta va deixar caure Philae al matí del 12 de novembre 2014 i aquest va tardar unes 7 hores per aterrar; degut a la petita força de gravitació del cometa. En el moment d’aterratge, els arpons i l’hèlix no van operar, i els cargols no van poder encaixar. Per això va rebotar 2 vegades i va aterrar en la superfície 3 vegades, el primer bot va durar 2 hores i el segon només minuts, fins que va aterrar recolzat en una roca.

Per si algú vol escoltar el so de l’aterratge sobre el cometa.

Encara que l’aterratge va ser un èxit, el lloc d’aterratge no era el que estava determinat, anomenat Agilkia, i ara es troba en un lloc on no arriba la llum del sol, que provoca que no es pugui carregar la bateria amb els panells solars. Ara no hi ha cap comunicació amb la sonda, però sembla que a l’agost, el cometa s’aproparà al sol i rebrà suficient energia per despertar-se.
Aquest increïble aterratge, és una fita en la historia de la humanitat ja que ens dona l’ocasió de descobrir l’origen de la vida en el planeta.

Article escrit per Yatin Dadlani, alumne de 2n de batxillerat ciències

                                                                                                                                                             

Rosetta: un viatge accidentat

La història de Rosetta va començar amb un gran problema, quan degut al fracàs del llançament de dos satel·lits amb el mateix coet que havia de propulsar Rosetta, l’Ariane 5 variant ECA, la companyia espacial francesa Arianespace SA es va veure obligada a  pososar el llançament de la sonda. Aquest fracàs va causar l’autodestrucció de 630 milions d’€ d’equipament degut a un canvi  involuntari de trajectòria així com la pèrdua dels dos satel·lits. La causa del funcionament defectuós es revelaria posteriorment: una fuga en les canonades de refrigeració que va permetre el sobreescalfament de la tovera.
Va ser degut a aquest ajornament que l’objectiu de Rosetta, originalment el Cometa 46P/Wirtanen, va haver de ser descartat i es va haver de buscar un de nou. El escollit va ser el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, i els plans es van poder adaptar sense necessitar gaire variació. Malgrat això, el nou cometa objectiu es trobava a una distància molt superior del inicial, i Rosetta, que utilitzava els seus panells solars com a única font d’energia, hauria de superar una sèrie de dificultats per tal d’arribar-hi amb energia suficient.
Així doncs, després d’un altre petit ajornament, la sonda va ser finalment llançada de 2 de Març del 2004. La missió ara no només consistia en orbitar i aterrar sobre un cometa, sinó que també incloia dos fly-bys: els dels cometes 2867 Šteins, el 5 de Setembre del 2008, i 21 Lutetia, el 10 de Juliol de 2010. Després de finalitzar els seus estudis dels cossos, Rosetta es va haver de posar en un estat d’hivernació, i la sonda es va fer girar com una baldufa de cara a la Terra, per tal que no canviés d’orientació durant el seu viatge.
Un cop va sortir de l’hivernació i es va comprovar que funcionava bé, Rosetta va iniciar les maniobres d’aproximació, efectuant una sèrie d’enceses dels motors per tal d’ajustar la seva velocitat relativa al cometa i col·locar-se en òrbita al voltant seu. El proper repte era fer aterrar Philae, el lander. El 12 de Novembre de 2014 es va efecutar el llançament de Philae a una velocitat de 1m/s en direcció al cometa, a una zona d’aterratge prèviament escollida pels científics de la ESA. Els arpons que havien d’anclar Philae a la superfície no es van disparar degut a la baixa velocitat d’impacte. En aquesta instància cal tenir en compte que la sonda va ser dissenyada fa més de 10 anys i que la tecnologia aleshores encara no estava tan avaançada. Això és apreciable en un dels seus instruments principals, OSIRIS, una càmera que ostenta 4 Megapíxels. A més, els coneixements sobre la composició d’un cometa eren erronis i el tren d’aterratge, així com el mètodes d’anclatge, van ser dissenyats per a aterrrar sobre una superfícies de gel sòlid. Actualment se sap que la composició dels cometes és més ben dit granular, i aquesta podria haver sigut una de les causes que Philae no s’anclés bé en aterrar.



Escrit per Gonzalo Bertrán, alumne de 2n de batxillerat ciències

Friday 5 December 2014

TREBALL EXPERIMENTAL BIOLOGIA 2n BATXILLERAT: BIOMOLÈCULES I METABOLISME

1-   Què creus que té més sucre la Coca-Cola, Coca-Cola 0%, Coca-Cola light?


Utilitzant una tècnica de difracció de la llum , els alumnes han pogut determinar quin tipus de Coca-Cola té més sucre: “la normal”

Què conté la llet? És veritat que és un aliment tan complet?
Després d’analitzar tant la seva fracció sòlida com la líquida s’ha pogut determinar que efectivament té tot tipus de biomolècules orgàniques i inorgàniques: glúcids, lípids,proteïnes, aigua i sals minerals.

Hi  ha organismes que per obtenir energia utilitzen la fermentació. Aquesta reacció fa molt temps que es coneix perquè a partir d’ ella es poden obtenir tota una sèrie de productes de gran interès com el vinagre , el vi , la cervesa , la xocolata, el iogurt , el formatge , el pa , etc . Podem observar com es fermenta el raïm al nostre laboratori?


Doncs la resposta és sí , mireu com estan alguns dels globus, a punt de rebentar. Això és degut a que com a producte de la fermentació també es forma CO₂.


-   Les reaccions químiques en el organismes vius estan regulades pels enzims (els enzims són de naturalesa proteica) . La catalasa és un enzim que descompon el peròxid d’hidrogen (que és molt tòxic per les cèl·lules) en aigua i oxigen.
Vols veure què passa quan la catalasa reacciona amb el peròxid que es genera  en els teixits com a conseqüència de la respiració cel·lular?




Es conserven millor els aliments a la nevera que a temperatura ambient?


L’Amisha  Bhojwani està treballant per respondre aquesta pregunta de forma justificada. Tots sabem que la resposta és  però, per què? Per què es fan malbé els aliments? Què té a veure que estiguin a la nevera o no? Té a veure amb la temperatura? i si és així, per què?
Tan bon punt tingui resultats ens ho explicarà.

Thursday 27 November 2014

VOLS SAVER MÉS SOBRE L’EBOLA?



No et perdis el capítol sobre Ebola del programa :Què qui com?
T’ajudarà a entendre com es contagia, per què és tan mortífer? Podem contagiar-nos d’Ebola anant en metro? Etc.

Us adjuntem també l’enllaç per veure el reportatge que es va emetre a  30 minuts.

TORNA LA MARATÓ!

Com cada any en aquestes dates torna
 la Marató de TV3. Enguany tracta sobre
 les malalties cardíaques. Tots podem
posar el nostre granet de sorra per

ajudar que la recerca continuï !



Hi ha moltes maneres de participar, vés al web i tria la teva.



L’AVENTURA DE LA CIÈNCIA : MISSIÓ ROSETTA

L’ ESA ( Agència espacial europea ) ens ha proporcionat una oportunitat única que hem pogut aprofitar amb els alumnes de Ciències pel Món Contemporani (1r BATXILLERAT) i amb els de biologia i geologia ( 4t ESO).
Quin és l’origen de la vida? S’ha originat la vida en el nostre planeta o bé , és extraterrestre? L’aigua que tenim a la Terra , ve de l’univers? La composició del cometa ens pot donar alguna pista més de com es va originar l’univers?

Bé, aquestes i d’altres preguntes que ens plantegem tot sovint, tenien la possibilitat de ser respostes en aquest projecte. Malauradament estan sorgint dificultats de difícil solució.


Read more about it here!

Monday 24 November 2014

Excursió de 4th ESO Química

El passat divendres 7 de novembre els alumnes de química vam anar d’excursió  a la Facultat de Química. Vam tractar dos temes bastant insòlits: els pets i el tabac i vam trobar la resposta a preguntes com: per què es veu el fum del tabac? O, quins gasos contenen les ventositats? Primer vam veure un vídeo inusual molt entretingut que tractava del tabac, explicant les seves propietats químiques amb exemples i bromes. Seguidament vam discutir entre tots els conceptes químics relacionats amb el vídeo i el mateix procés es va repetir amb les flatulències . Tots els alumnes vam gaudir d’aprendre química amb una dinàmica de classe diferent i vam utilitzar els conceptes que ja coneixíem per descobrir-ne uns altres. Finalment allà , també vam descobrir criteris químics que mai havíem imaginat que estarien relacionats amb la química, vam aprendre a utilitzar el nostre sentit comú i per sobre de tot vam ampliar el nostre coneixement químic de forma entretinguda.
Written by Laura Miravitlles (4º ESO Red)


Thursday 20 November 2014

The slow mo guys! (Click here for their youtube channel)

Hi everyone! This is my first contribution to the blog and hopefully not the last.

Have you ever heard that space and time are related? Well, this is true on many levels, today I wanted to get you thinking about this, A MICROSCOPE IS TO SPACE WHAT A SLO MOTION CAMERA IS TO TIME! When you look at stuff through a microscope you get to see all the details of spacial structure, similarly, when you look at events in slo motion you see all the details of the time-structure.

So today I wanted to introduce you to a great youtube channel called "The slo mo guys". It's title is pretty accurate, there's two guys and they have a slo motion camera (confusingly, slo motion cameras are actually hi speed, think about it!). They think of cool stuff to film on slo mo and then hang them on their channel. There's water ballons, fire, footballs, bullets underwater... you name it!

If your are taking physics 4th ESO or Bach you will get to study some of these in class!

Here's one of my favourite videos, can you explain why the big bubbles form? And why the expand and contract?

Wednesday 19 November 2014

Ebola , l’epidèmia del moment

Datat primerament l’any 1976 després d’un brot al Zaire, Congo, el virus de l’Ebola segueix sent un dels més mortífers que existeixen. Sense cura oficial existent, la salut mundial trontolla per una recent aparició a l’Africa occidental, la qual ja s’ha extès per Guinea, Sierra Leona, Libèria i Nigèria. De moment, almenys  s´han registrat 4024 morts i 8376 casos.



L’ Ebola és una malaltia infecciosa viral que pot ser transmesa tant per humans com per primats mitjançant el contacte de sang , teixits, secrecions o fluïds corporals. Causada per un virus que rep el mateix nom , aquesta produeix una febre hemorràgica a la qual només el 55% sobreviu , segons l’ OMS. És per això que és considerada summament infecciosa, ja que no només té una alta taxa de mortalitat sinó que també provoca la mort amb força rapidesa. Les infeccions són agudes i no existeix l’estat de “portador”. Com que el reservori natural del virus és desconegut, la manera en la qual el virus apareix per primer cop en un ésser humà encara no ha estat determinat, i això fa que la malaltia sigui encara més difícil de controlar.


El virus de l’ Ebola, de la mateixa manera  que qualsevol altre virus, és un agent infecciós acel·lular que només pot multiplicar-se dins de les cèl·lules d’altres organismes. En ser tan petits,  la majoria no es pot veure amb un simple microscopi òptic.

L’únic objectiu dels virus és fer-se amb el control d’una cèl·lula per tal de reproduir-se. El procés que utilitza un virus per infectar una cèl·lula presenta una sèrie de fases:
1.       Contacte entre el virus i la cèl·lula
Després d'entrar en contacte amb la cèl·lula d’un altre organisme, el virus introdueix el seu material genètic ( ADN o ARN ) a la cèl·lula. Això ho pot fer de dos maneres diferents: pot fusionar la seva càpsida amb la membrana de la cèl·lula i alliberar el material genètic o pot injectar el material genètic deixant la càpsida a l'exterior.

2.       Replicació del material genètic
La cèl·lula comença a produir una gran quantitat de còpies del material genètic i de la càpsida del virus. Per fer això, la cèl·lula utilitza els seus enzims i orgànuls. Després, aquests components del virus comencen a unir-se formant nous virus.

3.       Sortida del virus
Quan els nous virus surten de la cèl·lula ho poden fer de dues maneres:

     Lentament, a mesura que els nous virus es van ajuntant. En aquest cas, la cèl·lula no és destruïda.
     Trencant i matant la cèl·lula, quan tots els nous virus surten alhora.

Encara que el virus actua molt ràpid, els seus símptomes comencen a aparèixer entre el vuitè i el desè dia , oscil·lant entre 2 i 21 dies el període d’incubació. Aquests tendeixen a ser molt clars:
     Febre alta i sobtada.
     Mal de cap i mal de gola
     Molèsties en les articulacions i forts dolors musculars.
     Malestar general
     Diarrea, vòmits i dolor estomacal
     Aparició d’una erupció vermellosa a la pell
     Congestió conjuntival
     Alteració de la funció renal i hepàtica
            (En alguns casos es poden observar també hemorràgies internes i externes).
El que segueix sent un misteri per als investigadors és el factor que determina la recuperació o la mort del pacient. No obstant, s’ha pogut apreciar que els pacients que no aconsegueixen tirar cap endavant no desenvolupen una resposta immunològica pel virus en el moment de la mort.
Més que el brot en si,  els problemes que arrossega l’Ebola són més aviat les conseqüències i repercussions que produeix , tant a nivell social i financer. En tancar fronteres amb els països afectats i marginar la societat d’aquest posant-la en quarantena, els subministraments d’aliments no arriben, els transportistes es neguen a viatjar cap allà i, com que la població no produeix, la gana augmenta dràsticament. A més, és força coneguda en països en vies de desenvolupament la marginació dels infants amb pares morts per aquesta causa per part de la família i del veïnat. Aquests infants, encara estar sans, passen a ser exclosos de la societat i repudiats pel seu entorn.



En països desenvolupats, en canvi, les conseqüències són ben diferents. Per exemple, factors com el teixit econòmic es poden veure afectats, tal com en el cas d’Espanya, on la borsa es va desplomar tot just després que el país informés sobre el trasllat del mossèn Miguel Pajares a un hospital de Madrid. Aquesta pèrdua de confiança per part dels accionistes, per sort, no va tenir grans repercussions en l’àmbit social. Gràcies a la millora i finalment la recuperació de l’auxiliar Teresa Romero, també infectada, la situació a Espanya ha presenciat la millora en aquests darrers dies, però si les dimensions de l’epidèmia del virus haguessin estat desmesurades ,  els daltabaixos financers haurien estat  molt més exagerats.
La bona notícia d’aquest brot és que, a causa de la repercussió a escala mundial que ha tingut, equips d’ investigació s’han afanyat per repartir les primeres vacunes experimentals contra el virus. Gràcies al govern canadenc, el dilluns dia 20 de setembre 800 dosis de tractament en via d’ experimentació s’enviaran a la seu de l’OMS, on es decidirà com i a on s’utilitzaran. Encara que l’Organització Mundial de la Salut hagi reconegut que no es va fer tot el possible per gestionar de la manera ràpida i eficient la crisi de l’Ebola, s’estan intentant implementar les mesures definitives per intentar erradicar-la, ara que sembla que està sota control.







Fonts consultades:
o      El País
o      L’Abc

o      La Vanguardia 

Wednesday 12 November 2014

Rosetta i el cometa

Avui la sonda Rosetta ha enviat un mòdul per intentar aterrar sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Aquesta animació feta per la Agència Europea de l'Espai (ESA) explica més sobre la missió.


Wednesday 5 November 2014

Hour of Code

Es torna a apopar l'hora del codi, una iniciativa que es va engegar l'any passat per acostar la programació a tothom. L'objectiu és aconseguir que tothom faci com a mínim una hora de programació. Del 8 al 14 de desembre, i de fet qualsevol dia de l'any, estaran disponibles tutorials interactius per poder iniciar-se en els llenguatges de programació d'una forma divertida.

Wednesday 29 October 2014

Spain and chocolate: making our lives better



Chocolate comes from a tropical tree that is believed to have originated in Ecuador. It became a popular part of the diets that the native people enjoyed, along with other native plants, such as corn and potatoes, which were completely unheard of in Europe. By the 16th century the Spanish were acquiring great amounts of knowledge from their meetings with the civilisations of the New World. It was the Spanish that introduced chocolate to the Western world. They discovered that the Central Americans drank the bitter drink with pepper and spices and the conquistadors preferred to sweeten their beverage with cane sugar. Starting with the Spanish Monarchy, this new brown drink spread initially to Italy, France and then on to the rest of Europe.  Later in Italy, the solid chocolate bar was invented and now, in the 21st century, it is one of the most popular food types and flavours in the world.

This week however, a new study has suggested that chocolate is not only delicious but also beneficial to our bodies. Solid bar chocolate is one of the richest sources of flavanols we have in our diet. These are naturally occurring molecules that are biologically active and are also found in tea leaves and certain fruits and vegetables. The study suggests that age-related memory loss can be reduced by a higher intake of flavanols. Great news for Chocolate lovers:

As people age, they typically show some decline in cognitive abilities, including learning and remembering such things as the names of new acquaintances or where one parked the car or placed one's keys. This normal age-related memory decline starts in early adulthood but usually does not have any noticeable impact on quality of life until people reach their fifties or sixties. Age-related memory decline is different from the often-devastating memory impairment that occurs with Alzheimer's, in which a disease process damages and destroys neurons in various parts of the brain, including the memory circuits.

In the CUMC study, 37 healthy volunteers, ages 50 to 69, were randomized to receive either a high-flavanol diet (900 mg of flavanols a day) or a low-flavanol diet (10 mg of flavanols a day) for three months. The high-flavanol group also performed significantly better on the memory test. "If a participant had the memory of a typical 60-year-old at the beginning of the study, after three months that person on average had the memory of a typical 30- or 40-year-old," said Dr. Small. He cautioned, however, that the findings need to be replicated in a larger study -- which he and his team plan to do.

Nevertheless, you still need to be careful about which chocolate you buy. To acquire a high level of flavanols then you will need to buy chocolate that has a high percentage of cocoa. These types of bars are often called “dark chocolate” and don’t contain milk. They also have much less sugar than the low cocoa chocolates and so it is better for you in two ways. Luckily for you, in Barcelona you can some of the best brands of chocolate worldwide, organically sourced ingredients and toasted and produced here in Cataluña:
Blanxart and Chocolate Solé

For reference
Adam M Brickman, Usman A Khan, Frank A Provenzano, Lok-Kin Yeung, Wendy Suzuki, Hagen Schroeter, Melanie Wall, Richard P Sloan, Scott A Small. Enhancing dentate gyrus function with dietary flavanols improves cognition in older adults. Nature Neuroscience, 2014; DOI: 10.1038/nn.3850